Trieu una primera tasca útil amb IA

Trieu una tasca que pugueu verificar

La primera tasca útil us ha d’ensenyar com funciona l’eina en el vostre entorn. També ha de produir un resultat que pugueu inspeccionar. Una petita correcció d’un defecte conegut sovint compleix totes dues condicions.

No trieu la tasca només perquè la demostració serà impressionant. Un redisseny ampli pot produir molts canvis visibles i alhora amagar hipòtesis incorrectes. Una tasca petita pot mostrar si l’agent llegeix les instruccions, respecta l’abast i informa amb precisió de les comprovacions fallides.

No cal triar la tasca més fàcil possible. Trieu-ne una en què l’equip pugui reconèixer un resultat correcte i explicar per què ho és.

Compareu les tasques candidates

Considereu tres peticions fictícies en una aplicació d’informes.

La tasca d’explicació ajuda a inspeccionar el raonament i les evidències. La prova de regressió hi afegeix una acció controlada. La tasca d’arquitectura pot ser valuosa més endavant, però requereix un encàrrec i un procés de revisió molt més sòlids.

Per al primer exercici, trieu la prova de regressió. Utilitzeu dates inventades i una branca local. Indiqueu que l’accés a producció, les actualitzacions de dependències i les refactoritzacions no relacionades queden fora de l’abast.

Escriviu la condició d’acabament

«Milloreu el tractament de dates» deixa massa marge d’interpretació. Utilitzeu una condició concreta: «Quan l’entrada contingui una data de calendari no vàlida, retorneu un error de validació. Conserveu la sortida documentada per a les dates vàlides».

Afegiu exemples d’entrada vàlida i no vàlida. Identifiqueu l’ordre de proves existent. Demaneu a l’agent que inspeccioni el comportament actual abans de modificar fitxers. Exigiu una explicació breu del defecte i de les evidències després del canvi.

Separeu el resultat d’una tasca d’una activitat. «L’agent ha escrit una prova» descriu una activitat. «La prova rebutja el defecte conegut» descriu una evidència. Una prova que passa tant amb el codi correcte com amb l’incorrecte no acredita la protecció prevista.

Observeu el procés de treball

Durant l’exercici, anoteu on l’agent necessita més context. Comproveu si llegeix les instruccions pertinents del repositori. Observeu si modifica fitxers fora de l’abast o repeteix una estratègia fallida sense evidències noves.

No corregiu immediatament totes les decisions menors. Deixeu que l’agent completi la feina autoritzada i reversible per poder avaluar-ne el resultat. Interveniu quan l’acció següent travessi un límit o quan continuar depengui d’un requisit encara no resolt.

En acabar, reviseu la comparació de canvis i executeu les comprovacions pertinents. Registreu tant el temps de l’agent com el vostre temps de preparació i revisió. Aquestes observacions ajuden a triar la tasca següent i millorar les instruccions de treball.

Amplieu un límit cada vegada

Si l’exercici té èxit, augmenteu una dimensió de complexitat. Podríeu passar d’una funció a dos mòduls relacionats. Podríeu afegir una integració documentada. Manteniu explícits els permisos i els requisits de verificació.

Si l’exercici falla, identifiqueu-ne la causa abans d’ampliar l’abast. La manca de context, un requisit poc clar, un entorn de proves no disponible i una limitació del model necessiten correccions diferents. Més autonomia no resol tots quatre problemes.

Si un prototip continua en ús, assigneu un responsable de manteniment. La informació nova sobre vulnerabilitats pot requerir una acció sense cap canvi de codi. Vegeu la gestió contínua de vulnerabilitats.